
Et creies que m’havia oblidat, però no, no m’oblidat… Es imposible
oblidar-se de un dia tant especial per a tu, sabent lo especial e important que
eres per a mi. Xe Prudencieta Prudencieta… 19 anys ja, mare de deu que d’aci
res ja tinguem el primer patito per ahí jajaja Bueno que dir-te que no t’hajen
dit en un dia com este… no vull que esto siga la típica felicitacio de no
canvies mai,eres lo millor…bla bla bla.. perque com tu i jo i molta mes gent
sap, sabem que això ja t’ho dius tu jajaja no…vinga va,anem a ficar-se series i
fer una felicitacio com deu mana.
Vaig a tirar temps
enrrere..concretament uns 11 mesos mes o menys… qui anava a dir-me a mi que
despres de 4 anys anaves a apareixer en la meua vida aixina de sobte i que
siguera per a marcarmela tant… ningu veritat? Pues si.. ho vas fer, m’has
marcat la vida i de que forma…
Hem passat per coses
que soles tu i jo sabem i que crec que mai oblidarem. Per a mi has sigut, eres
i seràs del mes important, encara que no parlem molt a sobint, saps que la tita
Rebe esta açi per al que faja falta jajaja Com tu i jo hem parlat moltes
vegades, lo nostre es per a fer un llibre, segur que triunfariem… jajaja
Lo nostre no es que
digam que siguera una cosa que durara molt de temps,però ha sigut intens, hem
passat per moments de molta alegría, moments de compromis, moments de plorar,
moments de reconciliacions, moments de tot tipus, i el que tinc clar es que cap
d’ixos moments els cambiaria,durant 4 mesos hem vas fer la persona mes feliç
que podía existir, i aixo es d’agrair… t’ho agraire sempre. He arribat a la
conclusio de que els moments mals fa temps que els vaig guardar en una
caixeta i els vaig cremar.. vaig a quedarme en tot lo bo que tu i jo
hem passat juntes, eixes coses que feien que traguera un somriure cada mati al
alçar-me. No vull que oblides mai que t’estime molt,que estic açi per a tot i
que espere passar molts mes aniversaris en tu encara que ens separen uns 368 km
de distancia. Gracies per cada somriure que m’has tret i moltes felicitats
Auela!
Recorda: Fins que les estrel·les
caiguen del cel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.